Recorregut sensorial

La tasca referent al primer recorregut sensorial es va plantejar davant d'una situació social excepcional. Una pandèmia mundial no ens permetia sortir al carrer lliurement i portar el ritme de vida i fer les activitats a les quals estem acostumats. 

Així doncs, l'activitat consistia a fer un exercici d'introspecció, connectar amb el nostre entorn proper, el qual molts cops passem per alt amb una mirada superficial. A partir d'aquí, haviem d'experimentar amb els objectes, textures, espais, sons, ombres, aire...

Més concretament, consistia a realitzar un recorregut amb els ulls embenats per casa, d'acord amb el referent The Tenant - Rivane Neuenschwander and Cao Guimarae. 

Un cop dut a terme el recorregut, havíem de realitzar un dibuix sobre les sensacions viscudes, i, posteriorment, elaborar una reflexió al respecte. 

A continuació, el dibuix realitzat:

Recorregut sensorial ulls embenats

Des del meu punt de vista, el procés creatiu d'aquesta activitat em va permetre connectar amb el cos i l'espai, ja que tot i ser conegut, sovint passem per alt els petits detalls. També, vaig experimentar moments d'incertesa i por, els quals em van semblar contradictoris, ja que em trobava a casa, un espai conegut i habitual.

Per últim, fruit de la reflexió i les valoracions de la docent, va sorgir la idea de crear un poema visual que recollís les reflexions i plasmes les emocions i els sentiments que se'n desprenen del procés reflexiu que ha tingut lloc. 

El resultat final va ser el següent:

Poema visual

Per tant, com a conclusió final de l'experiència, crec que es tracta d'un procés molt beneficiós per a la ment, ja que permet desconnectar de l'exterior i focalitzar l'atenció en els nostres sentits. A més, des del punt de vista educatiu, fomenta la creació d'un clima a l'aula on els alumnes se senten còmodes, s'estableixen vincles afectius amb els membres i les sensacions i emocions prenen un paper important, de manera que es desenvolupen les capacitats cognitives, sensorials i reflexives.