La Mirada Tàctil - Giuseppe Penone

L'extracte del Pròleg de Françoise Jaunin del llibre: Giuseppe Penone, Le Regar tactile. (2012) La Bibliothèque des Arts. Laussanne. Suisse, parla de la descoberta tàctil de l'artista.

La seva lectura m'ha fet reflexionar sobre diverses qüestions, les quals organitzaré a continuació, a partir de la cita de frases de l'autor, les quals simbolitzen el punt de partida de la meva reflexió.

"Invertir els propis ulls. (Fig.1). Aquesta mirada cega fa referència a la mirada interior de l'artista,: aquella que li impedeix veure el seu davant per donar-li millor accés a les profunditats íntimes, dins de les coses i del món, a la vida secreta, a les forces ocultes i territoris de l'imaginari"

Aquests pensaments de l'artista m'evoquen cap a la reflexió que sovint, tendim a fixar-nos en l'entorn, el context i l'exterior, i invisibilitzem el nostre interior, les nostres creences, valors, pensaments, etc., cegats i captivats per l'extern. D'aquesta manera, des del meu punt de vista, si féssim un procés metafòric de mirada cega, en el qual el primer pas fos considerar el nostre interior, les nostres creences i el nostre propi cos, per, seguidament, considerar la mirada exterior i les noves experiències, la imaginació i els aprenentatges esdevindrien més significatius i coherents.

"M'ha semblat sempre molt ximple de pensar que l'home és superior a tota la resta i que el món ha estat creat per a ell"

D'aquesta afirmació, les meves reflexions i aprenentatges es condueixen cap a aspectes de sostenibilitat mediambiental i consciència climàtica, temes molt recurrents en els darrers anys.

Al llarg del temps, la humanitat ha tendit a pensar que els recursos que ens ofereix la terra eren de la nostra possessió, de manera que es podien utilitzar lliurement sense considerar el seu manteniment i regeneració. A més, l'empremta ecològica de l'ésser humà, ha estat excessiva fins al punt de suposar un perill per al manteniment de la vida i els ecosistemes, de manera que, inevitablement, cal un canvi d'actitud, passant a considerar que la terra no ens pertany, i cal cuidar-la i garantir la seva conservació i bon estat.

"La presa de consciència d'aquests ritmes de creixement i de vida ens canvien la nostra relació amb el temps"

La reflexió que se'n deriva d'aquesta afirmació es basa en el fet que sovint el ritme de vida accelerat i la distribució de les tasques i responsabilitats en el nostre dia a dia, ens porten a no gaudir dels moments i dels processos i experiències que vivim. De manera que, si prenguéssim consciència que el temps que disposem per viure no és etern, el ritme de vida i creixement prendria més sentit i esdevindria més enriquidor, la qual cosa ens faria gaudir del camí.

Per últim, els aprenentatges que m'han aportat la lectura d'aquest pròleg giren entorn la idea de considerar el nostre interior com el primer motor per a les experiències, però alhora, compartir aquestes experiències amb les persones que ens envolten, de manera que el plaer compartit sempre guanya a l'individual.