Monòleg de Noemí Delgado “ Walden. La vida en los bosques”

"No quiero vender mis mañanas y mis tardes a la sociedad"

"¿A quién pertenece todo esto que nos rodea?"

"¿Vives para trabajar, o trabajas para vivir?"

"La moda hile, teje y corta nuestro pensamiento"

"¿Vives de verdad?"

"¿Hago lo que me hace feliz?"

"No te conviertas en perchero de la sociedad"

"Qué tipo de persona quieres ser?"

"¿Trabajas para ser un esclavo de la sociedad?"

Totes aquestes qüestions i frases van ser presentades per Noemí Delgado, una artista que va dur a terme un monòleg durant la primera sessió de l'assignatura. Aquest, es titula Walden, La Vida en los Bosques. 

Es va dur a terme al costat de l'escultura commemorativa dels 25 anys de la facultat d'educació, la qual contribueix creant un espai especial, proper i conegut pels espectadors, en aquest cas, els estudiants.

L'expressivitat i moviments corporals de l'artista que acompanyaven les reflexions i preguntes, incitaven al públic a reflexionar i l'implicaven en el desenvolupament del monòleg, mantenint la seva atenció i expectació.

Des del meu punt de vista, l'experiència em va ajudar a reflexionar sobre qüestions que durant el dia a dia, passen desapercebudes. Per exemple, em va fer qüestionar si m'estic deixant manipular per la societat o si, d'altra banda, estic fent el que realment m'apassiona. 

Així doncs, em va permetre iniciar un procés retrospectiu i autoreflexiu sobre aspectes personals i professionals, obrint la ment a nous camins i objectius.

Per tant, el principal aprenentatge a destacar de l'experiència és el fet de qüestionar-nos constantment el que fem, les decisions que prenem, els camins que triem, etc., i valorar si realment ens ajuda a assolir els nostres objectius o, simplement, suposen obstacles que ens allunyen.

També, des del punt de vista de mestre, crec que el monòleg promou la reflexió dels alumnes i la connexió amb la part més afectiva i emocional, la qual sovint queda en segon pla eclipsat pels continguts i les competències curriculars. Per tant, considero que dinàmiques com aquestes haurien de tenir un pes més important a les aules, ja que fomenten la intel·ligència emocional.

Per últim, m'agradaria presentar una qüestió que em vaig plantejar posteriorment a l'experiència en el monòleg i la lectura del pròleg de l'obra Caminar, de Henry Thoreau, a la qual encara no he trobat resposta i em qüestiono constantment:

La felicitat està en els petits moments o és un objectiu final?

Fruit d'aquestes reflexions, vam dur a terme un vídeo, el qual recull l'essència del monòleg, des de la perspectiva de set futures mestres.