Memory Of The Land - Samira Badran

Memory Of The Land és un curt d'animació de l'artista palestina Samira Badran. En ell, presenta la situació en la qual viuen els palestins, a partir de diverses animacions surrealistes i sons.

D'acord amb Nazrashortfilmfestival: 

"A powerful piece that calls to mind the work of the South African artist William Kentridge. The director was able to convert the images and the envirnonment depicted into a living world. Making use of different languages and codes, she succeeded in giving visual form to complexity and schizoprenia of the situation in which Palestinians live"

El visionat del curt em va transportar per diverses fases de sentiments i emocions. 

En primer lloc, el fil conductor de les cames sense cos que van caminant i són aturades de sobte per presentar documents, en el que simbolitzaria una frontera, em va fer sentir la repressió i la por dels palestins.

Aquesta por i repressió es veu fomentada per les imatges reals de tancs i l'exèrcit al carrer, entre població civil innocent.

D'altra banda, l'ambient tens i de suspens que està present al llarg del curt, es complementa amb les imatges de grafitis i tanques rovellades i velles. 

Seguidament, els sons tenebres i els crits estridents en moments puntuals, em van fer reflexionar sobre la por i les emocions viscudes en els bombardejos o els atacs sobre la població civil.

Per tant, com a reflexió posterior al visionat del curt, arribo a la conclusió que, com a ciutadans de països desenvolupats, aparentment en pau i sense conflictes bèl·lics sobre el nostre territori, tendim a invisibilitzar i ser poc conscients de les situacions d'altres indrets del món.

A més, la part de memòria històrica del nostre país ens hauria de fer empatitzar i actuar contra els problemes socials rellevants del món global, no únicament dels països desenvolupats.

Per últim, la següent imatge, extreta del curt, conclou i exemplifica el procés reflexiu dut a terme durant el visionat.

En ella, podem veure un cervell amb color pàl·lid, encadenat i danyat. 

La meva reflexió al respecte recau sobre el fet que els mitjans de comunicació i les institucions públiques, poden arribar a desviar la nostra atenció dels veritables focus, com per exemple el conflicte palestí. Així doncs, la nostra ment està encadenada al tractament de la informació que fan els mitjans de comunicació, la qual pot estar sotmesa a subjectivitat o invisibilització d'alguns fets rellevants.